domingo, 23 de febrero de 2014

Com ha de ser un bon restaurant?

Com tots, porto tota la vida menjant a restaurants. Ma mare és una gran amant de la gastronomía, i gràcies a ella (mai li estarem prou agraïts) he pogut visitar algunes de les millor cases del món, i desenes de grandíssimes cases arreu. Des del "gárguillou de legumes" del restaurant de Michel Bras a Laguiole fins a una truita de patates en un bar de carreterat a Torreblanca, he tingut la sort de gaudir sempre de les coses ben fetes, i de mantenirles gravades a la memòria. És a partir d'aquestes experiències d'infància i adolescència que m'interesso de debò en la gastronomía. Puc dir que sóc d'aquells cuiners que ha après abans a menjar que a cuinar.
Els primers records que tinc són només de plats, com la vieira caramel·litzada amb sopa de taronja del gran Jean-Luc Figueras, o una orada tan perfecta, tan fresca tan gustosa com mai hagi trobat al Hispània de les germnanes Reixach, o la truita de moixernons que menjava amb els meus avis en una fonda a Liri, al pirineu aragonès. Ja més gran començo a ampliar la meva mirada cap a altres aspectes dels restaurants: el servei, la carta de vins, la decoració (coses òbvies), però també, i sobretot, en la coherència de les propostes i del misstage, en l'equilibri dels menús, en la procedència de les matèries primeres. I és aquí on, sengons la meva humil opinió, rau el valor d'un restaurant. La coherència és per mi quelcom fonamental, és el pal de paller d'un projecte gastronòmic. Podríem posar com a dos exemples de cases coherents, sempre segons la meva humil opinió:
 Els Casals, de Sagàs (al Berguedà), a on la família Rovira ha desenvolupat un model de negoci increíble. Tres dels germans cultiven horts, camps de cereals i crien bestiar i l'altre germà, n'Oriol, regenta un petit restaurant-hotel. Els animals mengen el cereal cultivat a la finca, de manera que s'autoabasteixen les explotacions agrícoles i les ramaderes, alhora aquestes abasteixen el restaurant. El cicle complet. Aquest restaurant, que recomano absolutament, ha estat guardonat amb una estrella michelín fugint absolutament de les tendències gastronòmiques i d'allò "que es porta", i amb una idea clara, molt ben feta i executada amb molt d'amor han triomfat. I el més important és que ni presumeixen, ni adoctrinen, ni dónen lliçons. "Íntegre sí, integrista no" repeteix sovint l'Oriol. Chapeau. 
 http://www.elscasals.cat/

 

Aponiente, al Puerto de Santa María, on Ángel León s'ha tornat absolutament boig, i ha aconseguit coses meravelloses. León ha apostat per fer cuina marina radical, i centrat en això ha desenvolupat tècniques i productes mai utilitzats fins ara, creant un univers únic i encisador. Defensor radical de la pesca sostenible en tots els congressos, predica amb l'exemple i utilitza infinitat de varietats de peixos que normalment són descartats i acaben o llençats per la borda o convertits en farines. Aprofundint en els sabors del mar, ens ha acostat per primera vegada un dels productes del futur, el plàncton, base de la cadena tròfica marina i essència de tots els sabors que trobem en els animals i plantes que consumim des de sempre. El plàncton, que he tingut la sort de provar, és mar pur. Absolutament al·lucinant. Acaba també de presentar per primera vegada un plat en el què s'aprecia la luminiscència del plàncton al plat que estem menjant. Màgia pura. Coherència extrema. http://www.aponiente.com/


Dos models molt diferents que són per a mí refrència, ja que arrenquen amb una idea com a mínim difícil i complicada, i la desenvolupen fins a convertir-se en referents i icones.  Van saber ser-hi fidels quan no entrava ningú per la porta, i ara que tenen èxit es mantenen ferms.

Nosaltres, desde la nostra petitíssima i humil proposta, no sóm tan valents com ells, però també tenim molt clar quin projecte volem desenvolupar. És per a nosaltres fonamental el "tot fet a casa". És també importantíssima la colaboració amb els pagesos i grangers locals, per tral de tenir un producte el més fresc possible, i amb la major qualitat. I també és imprescindible treballar amb aquells proveïdors que tinguin projectes amb elements comuns amb el nostre: familiars, petits, mimats, amb voluntat ecològica i fets amb molt, i molt, i molt d'amor.


miércoles, 19 de febrero de 2014

Els horts de Can Cirera

        Aquesta setmana hem aprofitat una de les nostres visites a Can Cirera per fer unes fotos dels horts que treballa Esteve Valls. És d'aquestes terres d'on surten gran part de les verdures que utilitzem al restaurant en el día a día, totes amb el certificat CCPAE d'agricultura ecològica. Aquest magnífic mas es troba situat al costat del cementiri de Tiana, al baix Maresme. És increïble que en ple segle XXI poguem trobar un indret com aquest, en que la tranquilitat mana i l'ambient plenament rural domina, però on alhora tenim vistes de la Sagrada Família i de la torre Agbar. Un exemple de resistència a la expansió urbanística de la passada dècada.

Aquí podeu veure, darrere de les carxoferes, l'església de Tiana i la torre Agbar al fons.

           El clima mediterrani és en aquests paratges especialment benèvol, i això permet que poguem gaudir de gran varietat de cultius durant tot l'any. En ple febrer creixen més de deu varietats a ple ritme. Imagineu a l'estiu! En aquests moments la reina absoluta és la carxofa, que està en el seu millor moment. Les que creixen en la feixa de la foto superior són les nostres preferides. Tendres, fermes, gustoses i, evidentment, fresquíssimes. Tots els clients que les han provat fins ara ho han apreciat, i així ens ho han fet saber.


         Passejant camí de la part baixa dels camps atravessem una feixa amb ametllers en flor. Ja anem pensant què farem amb la propera collita!




En una altra feixa trobem els pèsols ja florits, i ben a prop les faves. Totes les vaines que conrea l'Esteve són d'una qualitat excel.lent. Pèsols i faves arriben en unes setmanes. A partir del maig mongeta tendra, a anys llum de qualsevol producte que poguem trobar a botigues i supermercats. Si una mongeta és bona, collida petita i no toca càmera es converteix en un producte de luxe.




 Els pèsols

 Flor de pèsol

 Les faves florides

 Porros, calçots, bledes i enciams estan en un moment també òptim. Aquesta temporada ens han ofert per primera vegada bledes de colors, amb un sabor fantàstic. La bleda és una de les fulles que més pateixen quan es guarden en càmeres. El fet de poder servir-les moltes vegades directament de la terra al plat ens fa sorprendre a més d'un. Aquestes no són les bledes que ens feien menjar si o si quan érem nens... Luxe total!

 Bledes vermelles

 A l'hivernacle creixen més, però les que pateixen una mica més de fred són més gustoses.

 Trobem a l'Esteve netejant porros. Des de sempre treballant aquests camps, acompanyant primer l'Isidre, el seu pare, i després ja sol quan l'edat i el cos el van fer plegar. L'Isidre va nèixer a Can Cirera, i gairebé no en surt mai. Quan vivía la María, mare de l'Esteve, explicava com a quelcom excepcional que l'Isidre "baixés al poble" (a menys d'un quilòmetre de distància). Tota una vida a la casa, amb una història pròpia d'altres temps i d'altres entorns (des de Can Cirera fins a la plaça de les Glòries de Barcelona no es triga més de 15 minuts en cotxe, tingueu-ho present)

 L'Esteve, enfeinat.

 Els porros que neteja

 Enciams arrenglerats

 Des de temps dels romans (els entorns del mas són plens de restes) aquesta ha estat terra de raïm i de vi. Desgraciadament la proximitat d'Alella i el fet de que Tiana formi part de la DO, no eviten que el cultiu tradicional hagi perdut rendibilitat, i que sovint, com ha passat l'últim any, no compensi veremar. La vinya ha quedat amb el raïm assecat a la planta i esperant que es decideixi si s'esporga per a la propera collita


 La nostra filla Helena passeja entre ceps abandonats


 Aquest és, sense dubte, un proveïdor excepcional i molt rar. En els últims quinze anys ha passat de cultivar flor a fer verdura ecològica de molta qualitat, i ara lluita per sortir endavant fent el que sap. I en sap molt!

Podeu comprar les verdures de l'Esteve a diversos comerços de Tiana, o millor, directament a ell tots els divendres, ja que munta parada a l'entrada del mas per a tothom qui vulgui acostar-se. El trobareu al costat mateix de l'ermita de l'Alegria i del cementiri municipal.








martes, 11 de febrero de 2014

Saltejat de patata nova i carxofes de Can Cirera amb botifarra negra

Aquí va la recepta d'un plat que hem servit avui al menú del día.

Ingerdients (per a 4 persones):

1 kg. de ceba de figueres
12 patates noves petites de Can Cirera
6 carxofes ecològiques de Can Cirera
150 grs. de botifarra negra de qualitat
Oli d'oliva verge extra
Brandy
Alls
Farigola
Romaní
Llorer
Vi blanc
Vinagre de vi
Pebre negre
Sal
Porradell picat

Per a les carxofes:
Netegem les carxofes i aprofitem al màxim la part tendra, desfent-nos de les parts més dures i astelloses. Tallem els cors resultants en quatre. Preparem una olla amb aigua, una raig de vi blanc, un raig de vinagre de vi, una fulla de llorer i unes boles de pebre negre, ho posem al foc i quan bulli hi escaldem les carxofes durant 5 minuts. Passat aquest temps, les escorrem bé i les confitem amb Oli d'oliva verge extra,  una dent d'all i una branca de farigola fins que siguin ben tendres (1 hora a 90º, aprox.). Reservant les carxofes en l'oli del confit ens duraran varies setmanes a la nevera.



Per a les patates:
Netejem bé de terra les patates i les raspatllem sota l'aixeta per assegurar-nos de que quedin lliures de sorra i impureses. Les confitem en oli d'oliva verge extra amb una dent d'all i una branca de romaní ben a poc a poc i fins que siguin ben cuites. Les reservem en l'oli del confit i, com les carxofes, tindran una vida llarga a la nevera.



Per al puré de ceba rostida:
Pelem les cebes, les tallem en juliana i les posem a coure en un cassó a foc viu amb un bon raig d'oli i un polsim de sal. Un cop comencin a agafar color baixem el foc i continuem fins que comenci a enganxar-se al fons del cassó.  Afegim llavors un rajolí de brandi, l'evaporem, cobrim la ceba amb aigua i ho fem bullir a foc suau una mitja hora. Triturem ben fi i reservem.


Al moment de servir:


Tallem en quatre les patates confitades. Les saltejem en una paella amb un raig d'oli i a foc viu. Quan comencin a enrrossir-se hi afegim les carxofes ben escorregudes. Quan aquestes hagin agafat color, afegim la botifarra negra tallada a dauets i una branca de farigola, i continuem saltejant fins que comeci a agafar-se al fons de la paella. Apartem del foc i amanim amb sal, pebre i porradell picat ben fi. Disposem una bona cullerada de puré de ceba ben calent al fons del plat, distribuïm la resta d'ingredients a sobre i ja ho podem servir.



Espero que us agradi! D'aquí uns dies us ensenyaré els camps on creixen aquestes carxofes meravelloses. A poc més d'un quilòmetre del restaurant!

domingo, 9 de febrero de 2014

Cassoleta de cigrons amb bacallà i tòfona negra



Aprofito que estem en plena temporada de tòfona negra (tuber melanosporum) per compartir amb vosaltres una de les receptes que més ens agraden del nostre menú temàtic d'aquest hivern. A part d'aquest plat, a casa podeu trobar altres propostes en què la protagonista és la tòfona fins a principis de març, aproximadament.

Ingredients (per a 4 persones):

Per als cigrons:

350 grs. de cigró "pedrosillano" ecològic
1 ceba
1 pastanaga
1 porro
1 branca d'api
2 fulles de llorer

Elaboració:
Deixem en remull els cigrons tota la nit. Al matí, els escorrem, els netegem bé i els posem en una olla amb abundant aigua mineral freda, les verdures i el llorer. Ho portem a ebullició i un cop arrenqui baixem el foc al mínim i deixem que bullin ben a poc a poc, i afeigint més aigua bullent si s'assequen, fins que estiguin ben tendres (entre 2 i 4 hores, depenent de l'aigua i del cigró). Deixem referdar a temperatura ambient i descartem les verdures i el llorer i reservem els cigrons dins de l'aigua de cocció a la nevera.

Per a la tripa de bacallà:

100 grs. de tripa de bacallà dessalada

Elaboració:
Posem en un cassó la tripa de bacallà amb un litre i mig d'aigua mineral freda al foc. Quan arrenqui el bull, apaguem el foc i deixem refredar a temperatura ambient. Un cop fred, reservem la tripa i reduïm l'aigua de cocció a la meitat. Refredem i reservem la tripa amb l'aigua a la nevera.

Al moment de servir:

4 cebes tendres ecològiques primetes
2 dents d'all
200 ml. de fumet de peix
1 raig d'anís del mono sec
1 raig de vi blanc d'Alella
1 branca de farigola
4 talls de 150 grs. de morro de bacallà dessalat de qualitat
25 grs. de tòfona negra (tuber melanosporum)
Els cigrons preparats, escorreguts i esbandits
La tripa de bacallà amb l'aigua.
Oli d'oliva verge extra
Sal
Pebre
Porradell picat

Elaboració:
En cassó de tamany adient, daurem les dents d'alls laminades ben primes amb l'oli d'oliva. Un cop ben daurades, afegim la ceba tendra picada i un polisim de sal i pebre. Ho fem suar a foc suau i quan comenci a ser transparent, afegim un raig d'anís del mono sec i un raig de vi blanc (un bon pansa blanca d'Alella). Evaporem l'alcohol i tot seguit mullem amb el fumet i l'aigua de la tripa. Deixem que redueixi un terç i incorporem els cigrons, la tripa i el morro de bacallà amb la branca de farigola. Deixem que faci xup-xup uns minuts, tombem el bacallà i continuem la cocció fins que el bacallà sigui cuit. En aquest moment el cassó hauría de tenir menys d'un dit de líquid al fons, i hauria de ser espès i gelatinós. Si no és així, retirem el bacallà per no passar-lo de cocció i deixem que redueixi el suc fins que estigui a punt, per tornar-hi a posar els morros A l'últim minut de cocció hi afegim la tòfona rallada amb un microplane per que deixi anar el seu aroma. Ja fora del foc incorporem un bon raig generós d'oli d'oliva verge extra i movem el cassó perque lligui com si fos un pil-pil. Rematem amanint amb sal i pebre (si fos necessari) i el porradell picat ben fi, i servim tot seguit.


El resultat, us ho asseguro, és encisador. La textura gelatinosa del bacallà amb l'aroma imponent de la tòfona m'enamoren. Per a mí, un hivern sense bacallà amb tòfona és pitjor que un estiu sense tomàquets...

Per cert! Atenció si compreu tòfona. als supermercats etiqueten com a tòfona negra en conserva una varietat que es conrea a la Xina que té el mateix color que la d'aquí, però que no té sabor ni aroma. Comproveu que sigui "tuber melanosporum" (la bona), i no "tuber índicum" (la farsant).

En la propera entrada visitarem a l'Esteve Valls, un dels nostres proveïdors de verdura ecològica de proximitat. Salut!



Arrenquem!

Des d' Els Garrofers, comencem aquest blog amb la intenció de compartir amb els nostres clients una manera de treballar i d'entendre la gastronomía. Provarem d'ensenyar-vos com transformem el producte des dels camps i granges que ens proveeixen fins al plat de manera didàctica i divertida. També podreu consultar les receptes dels nostres plats i les visites que realitzem a altres cases que ens semblin interessants. Esperem que aquest viatge que avui comença sigui llarg i fructífer, i que tots en poguem treure aprenentatges i bones estones. Benvinguts a casa!